Molts cops sentim la frase que esmentant una novetat editorial ens diu que “omple un buit historiogràfic”. Res més cert pel treball que ha dut a terme Josep Serra i Frigola de l’Amical Antics Guerrillers de Catalunya. “Obrint camins de llibertat. Maquis a Catalunya: Els guies i les seves rutes al Pirineu català i andorrà” editat per l’Amical Antics Guerrillers de Catalunya, és fruit d’un intens treball de tres anys, amb una minuciosa recerca feta dels informes depositats a l’Archivo Histórico del Partido Comunista a la Universidad Complutense de Madrid, sobre el moviment guerriller els anys 40. Aquests informes, tot i que malauradament arriben només fins a 1949, aporten una valuosa informació sobre el dia a dia del maquis vinculat al PCE i al PSUC durant els ombrívols anys de la postguerra.

El llibre de Josep Serra reconstrueix les rutes que travessaven el Pirineu català i andorrà per connectar l’exili a França amb les organitzacions clandestines de l’interior. Aquests camins, que podien suposar fins a 6 o 7 dies de dures marxes nocturnes, duien per senders de muntanya fins a les estacions de tren d’Osona i comarques gironines i comunicaven amb Barcelona. Van servir per entrar i treure militants, introduir propaganda, guerrillers i armes, impremtes, i mantenir la comunicació amb la militància clandestina. També connectaven amb les rutes que pel Bages, les muntanyes de Tarragona i el Maestrat arribaven a la zona controlada per l’Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón (AGLA), sens dubte l’Agrupació més organitzada i potent de les que va poder impulsar el PCE.

El llibre també aporta informacions noves sobre la importància d’Andorra com a base d’infiltració clandestina durant els anys en què l’Alemanya nazi ocupava el sud de França. Per altra banda, els informes, alhora que han permès reconstruir les rutes ens han donat a conèixer les cases de suport on valents masovers acollien als maquis, els hi venien menjar i els hi donaven informació sobre els moviments de les patrulles de la Guàrdia Civil i l’Exèrcit. Algunes famílies van pagar aquest compromís amb molts anys de presó, o directament la mort quan les forces repressives decidien assassinar-los aplicant la malauradament famosa “llei de fugues”. Una part important i emotiva d’aquest llibre és el que l’autor ha dedicat a l’equip de passos i guies que mantenien obertes les rutes. Tant l’organització que des de França, amb l’equip dirigit per l’emblemàtic Manuel Torres Monterrubio i la seva parella Pepita Bell·lloc, com dels mateixos guies, dels que el llibre recull les seves biografies. Ens trobem davant d’uns herois injustament oblidats. Soldats de la República que van passar pels camps de concentració a França, que amb l’ocupació nazi es van unir a la Resistència participant en l’alliberament el 1944 i que després i durant anys van mantenir obertes unes rutes que van ser les venes i artèries de l’esperança que la caiguda de Franco i el retorn de la democràcia i la República eren possibles. Alguns van pagar amb la seva vida, caient en emboscades de la Guàrdia Civil, el seu compromís insubornable amb les llibertats populars i la lluita antifeixista. Josep Serra, l’autor, ha liderat el grup d’investigació de l’Amical Antics Guerrillers del que aquest valuós llibre n’és resultat. Ha comptat amb el suport de Jorge Carrillo, fill de Santiago Carrillo, secretari general del PCE i que va tenir cura que els informes fossin microfilmats i conservats. També d’Aurora Bell·lloch, filla de Pepita Bell·lloch i Manuel Torres i de Cristina Herrando, ambdues actives membres de l’Amical que han treballat intensament en la no fàcil tasca de transcriure vells documents que no sempre es conserven en bon estat. Un treball militant i rigorós que ens obre la perspectiva sobre uns camins, paisatges, esdeveniments, i uns homes i dones que van posar la seva vida i il·lusions al servei d’una causa malauradament derrotada. Una causa que mereix ser recordada i valorada com una de les pàgines més sacrificades, nobles i heroiques de la història de la lluita antifranquista a casa nostra. 

El podeu trobar a les següents llibreries:

• Llibreria El Drac, d’Olot
• Llibreria Isop, d’Olot
• Llibreria Eva, de Sant Feliu de Pallerols
• MUME, Museu de l’Exili de La Jonquera
• Llibreria 22, de Girona
• Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, de Barcelona (Via Laietana 16, de dilluns-dijous de 10-13h, escriure per concertar una cita fora de l’horari aquí )